Racons de la meva ciutat: el Jardí Municipal

 






Fa
temps que no escric al bloc i he decidit que ja és hora de
deixar a banda la síndrome post-vacances i reactivar-lo.
Pendent d’actualitzar la imatge del bloc, ja que quan hi entro em fa
una mica de mandra l’estil que actualment té, desfasat i
anacrònic; començo aquest nou període
d’activitat blocaire amb una nova idea a la qual espero ser fidel.
Una bona amiga de Móra d’Ebre de tant en tant escriu sobre
racons del seu poble. Jo he agafat la idea i parlaré de racons
de la meva ciutat, tot i que també aniré fora de les
fronteres municipals.

Avui
començo fent un homenatge a tots els amics i amigues de la
EGB. Recordeu les tardes passades al Jardí Municipal, o
altrament conegut “Parque de los pajaritos”? Era tot un ritual,
acabaven les classes i encara amb el berenar a mig empassar deixàvem
les motxilles a les mares, que s’asseien al banc a fer petar la
xerrada, i nosaltres sortíem corrents a jugar. Unes vegades a
“las alturas”, altres a pujar per la paret del fons del parc que
quedava tapada pels arbres i altres a l’”escondite”.

Aquest
parc ha millorat en alguns aspectes, com que el racó fosc ha
desaparegut i la font-estany ha estat eliminada evitant la brutícia
que s’hi acumulava. Ara bé, la part on nosaltres gaudíem
corre el risc de desaparèixer. Les escales de les antigues
escoles on acostumàvem a passar grans estones s’estan
deteriorant per desídia del govern municipal, que vol tenir
una excusa per eliminar-les. I l’encant de l’arbreda sota la qual
inventàvem jocs ja no és tal per culpa d’una ventada
que va fer trontollar mig Baix Llobregat.

No
creieu que val la pena cuidar el Jardí Municipal? No creieu
que és un patrimoni viladecanenc que caldria recuperar per a
l’orgull de tothom? A mi m’agradaria que la meva filla tingués
els bons records que jo tinc d’aquest racó de la meva ciutat.
On no només vaig passar divertits moments de la meva infància,
sinó que també he gaudit de grans moments musicals
gràcies al Festival Croma, que s’ubicava en un escenari
inigualable.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Racons de la meva ciutat: el Jardí Municipal

  1. Ja et trobàvem a faltar! He de reconèixer que després d’haver passat pel parc 3.000 vegades, d’haver-lo fotografiat, d’haver-lo reivindicat… no em vaig adonar fins l’altre dia que realment hi havia “pajaritus”. I és que de vegades mirem però no veiem!

  2. No ha de prendre tot per fet. Aquesta ciutat jardí ha de ser preservat per a la pròxima generació, o també es podria millorar d’una bellesa més excepcional. La bellesa del jardí ha d’estar ben gestionada i es pot afegir més relleu a ser molt més agraïda.

Els comentaris estan tancats.