Reagrupament







El
mapa electoral es mou
. Llegeixo aquest titular al dossier de
premsa que miro cada dia per motius de feina i entro a la notícia.
Parla, bàsicament, dels possibles escenaris que es poden
esdevenir si Reagrupament treu representació parlamentària.

Recordo
la breu conversa que vàrem tenir ahir en el marc d’una reunió
d’Esquerra Viladecans sobre l’Assemblea de Reagrupament i decideixo
escriure al bloc la meva opinió sobre aquest fenomen. Em
sembla genial que el tema de la independència estigui a sobre
la taula, trobo que és important per al país. Sembla
que la crisi ha accelerat els esdeveniments i la gent comença
a veure amb clara perspectiva que aquest estat no mira per nosaltres.
Per això celebro que aparegui un nou actor que defensi la
independència dels Països Catalans sense cap mena de
complexe.

Ara
bé, jo tinc la percepció que molta gent que està
al capdavant de Reagrupament tenen un atac de banyes. Com no han
aconseguit protagonisme dins d’Esquerra es munten la seva pròpia
plataforma per satisfer egos personals. Per desgràcia, això
pot dividir l’independentisme, perquè s’aprofiten d’aquella gent
que la il·lusió d’un país nacionalment lliure
els ennuvola la realitat, una realitat que consisteix en que encara
queda camí per córrer i la independència no
s’aconsegueix amb un picar de dits.

 

 

Però
anem una mica més enllà, Reagrupament només
defensa una idea, la independència. Sabem que no aconseguiran
la majoria absoluta, per tant, si finalment es constitueixen com a
partit i treuen representació, què votaran en temes
d’educació? I en temes d’impostos? I sobre emprenedoria
industrial? O sobre l’avortament? Em temo que no es posaran d’acord,
perquè em consta que allò és una olla de grills
pel que fa a anar més enllà de l’eix nacional, ja que
hi ha gent completament marxista i n’hi ha que són
democratacristians. Imagineu-vos quina combinació.

Jo
vull un país nacionalment lliure, sí, però si
això no va acompanyat del “socialment just”, per a mi
l’esforç no compensa.

 







L’article
el vaig escriure dimarts

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Reagrupament

  1. Estic d’acord en una cosa, que Reagrupament no servirà de res, ja que no té un projecte clarament definit, i defensar la independència només no servirà de res, però dir que el que vols és un món socialment just i declararse socialdemòcrata és contradictori (la socialdemocràcia no preten abolir el capitalisme, orígen de les injustícies) i encara més barra té pensar que ERC defensa la justícia social (Pla Bolonya, LEC…) quant es posen en contra de tots els moviments socials, i perdona, però precisament Reagrupament va marxar d’ERC perquè a ERC us interessa més cobrar al parlament espanyol (si, aquest pais estranger per vosaltres) que defensar els PPCC… si us plau, ERC ja no té res d’independentista. L’únic referent independentista i dels PPCC ara mateix i conseqüent és la CUP.

    Salut

  2. Els països en català és també un dels països en desenvolupament en el món. Potser ells també tenen moltes lleis que fa a la correcta emergents de la gent en la forma en què es barregen entre si. En llegir el seu article, em va informar de com els països s’uneixen català.

  3. Tothom volia la llibertat no només per el seu acte, sinó també al país en el qual viure. Tota la gent del país català volia la independència i tots ells estan lluitant per això. És molt important que no estem vivint sota el control de la gent gran en els que no són lliures de fer totes les coses que volia.

Els comentaris estan tancats.