Racons de la meva ciutat: El cau







M’he
adonat que no he parlat mai del cau i és imperdonable. Si sóc
qui sóc és perquè he anat al cau, al Sant Joan,
concretament. Tot ens influencia per a ser qui som i per a seguir el
camí que seguim… però hi ha experiències que
condicionen més que altres, i per a mi el cau va ser una
d’aquestes experiències, una gran experiència.

Així
que si a l’altre escrit sobre racons de la meva ciutat feia una mena
d’homenatge als amics i amigues de l’EGB, avui l’homenatge és
per als amics i amigues del cau. Aquelles persones que per molt que
faci temps que no es posen el fulard, segueixen sent escoltes
d’esperit.

Físicament
el cau és una casa atrotinada del carrer Muntanya, però
quan hi entres te n’adones que és un espai amb milers de
possibilitats. Un espai on nens i adolescents creixen aprenent a ser
millors persones, a tenir consciència social i mediambiental,
a ser crítics amb allò que els envolta. Un espai on
succeeixen un munt d’anècdotes i on s’estableix un vincle molt
especial entre la gent que l’ocupa. Però el millor del cau és
que aquesta essència es trasllada a l’espai obert, es fan
excursions i s’aprèn a estimar el ric i divers país que
tenim.

Per
a mi records ben especials són els darrers campaments com a
noia guia, l’ambient que es respirava quan es preparava carnestoltes
—de forma especial la carrossa del quarantè aniversari—,
la superació del raid de la Val d’Aran, la construcció
de la cuina i la taula dels meus primers campaments, l’ascens a
l’Aneto, l’excursió de trucaires a Banyoles, els jocs de nit,
les castanyades…

Però
sobretot… bons amics i amigues, que tot i que sovint només
hi parles quan te’ls trobes per casualitat pels carrers de
Viladecans, saps que sempre tindreu quelcom que us uneix. Per això
us animo a dur els vostres fills i filles al cau, com jo faré
tan aviat com l’Ariadna tingui 6 anys. Serà la tercera
generació Lligadas.







Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.